El dimarts de la setmana de la SAE, vam anar al museu MNAC de Plaça Espanya a fer una visita dinamitzada.
Al meu grup li va tocar veure l'esposició anomenada So i colors. Formava part de l'art romànic.
La peculiaritat d'aquesta visita és que el contingut estava dirigit a nens de 3, 4 i 5 anys, per tant, ens vamt tenir que posar al lloc d'uns infants.
Va ser una visita molt dinàmica en la que ens van explicar les pintures d'una manera molt divertida i sense parlar de cap aspecte religiós ni seriós.
A la visita vam conèixer al Jeronim Juglar que era el protagonista de la visita, ja que el museu "era la seva casa" i les pintures "eren els seus amics"
Vam aprendre la seva cançó que deia: Vine al museu i allí ens trobaras, fixat-hi bé i t'agradarà!
Va ser una bona experiència.
lunes, 19 de noviembre de 2012
DE VALLVIDRIERA A SANT CUGAT.
La setmana passada va ser la setmana de la SAE.
Vam iniciar la setmana amb una excursió amb el professor de gimnasia i la resta del companys.
Vam quedar a les 12 i mitja al baixador de Vallvidriera i l'excursió consistia en caminar dotze quilòmetres fins arribar a la estació de ferrocarrils de Sant Cugat.
Vam anar caminant en grups de vuit persones i deixar un interval de deu minuts entre la sortida d'un grup i d'un altre, amb el fi de no trobar-nos pel camí i que col·laboressim tot el grup en entendre el mapa i agafar el camí correcte per no perdrens.
Em va semblar una bonica experiència que vaig compartir amb els meus companys, vam tenir molt temps per parlar entre nosaltres i per coneixer-nos una mica més.
Al cap de cinc hores caminant, vam arribar a Sant Cugat on estaven esperant-nos la resta de grups que havien arribat abans.
Tots estàvem molt cansats, va ser un día molt dur i a la vegada divertit.
Vam iniciar la setmana amb una excursió amb el professor de gimnasia i la resta del companys.
Vam quedar a les 12 i mitja al baixador de Vallvidriera i l'excursió consistia en caminar dotze quilòmetres fins arribar a la estació de ferrocarrils de Sant Cugat.
Vam anar caminant en grups de vuit persones i deixar un interval de deu minuts entre la sortida d'un grup i d'un altre, amb el fi de no trobar-nos pel camí i que col·laboressim tot el grup en entendre el mapa i agafar el camí correcte per no perdrens.
Em va semblar una bonica experiència que vaig compartir amb els meus companys, vam tenir molt temps per parlar entre nosaltres i per coneixer-nos una mica més.
Al cap de cinc hores caminant, vam arribar a Sant Cugat on estaven esperant-nos la resta de grups que havien arribat abans.
Tots estàvem molt cansats, va ser un día molt dur i a la vegada divertit.
El Petit Princep.
Al seminari de català vam llegir el llibre del Petit Princep, és un llibre que m'ha agradat molt, trobo que és un llibre molt bonic amb molt de significat que m'ha cridat molt l'atenció i m'ha fet reflexionar molt.
«No es veu bé més que amb el cor; allò essencial és invisible per als ulls».
«Ets responsable per sempre d'allò que has domesticat».
«És el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important».
«No es veu bé més que amb el cor; allò essencial és invisible per als ulls».
«Ets responsable per sempre d'allò que has domesticat».
«És el temps que has perdut per a la teva rosa, que fa la teva rosa tan important».
domingo, 4 de noviembre de 2012
DESCRIPCIÓ MIRIAM DEL MORAL BASILDO
DESCRIPCIÓ MIRIAM DEL MORAL BASILDO
La meva companya Míriam va ser de les primeres persones amb qui vaig parlar en la meva arribada a la universitat. Ho recordo molt bé ella estava somrient i explicant una anècdota seva a altres de les meves companyes.
És una noia amb el cabell llarg i negre com el carbó, sovint recollit amb una cua. De baixa estatura, al igual que jo. Els seus ulls són petits, esquinçats i molt negres com el seu cabell. La seva pell és molt blanca com la neu i les seves galtes rosades.
La seva manera de vestir és la habitual entre els joves, té bon gust i sempre va força arreglada.
En quant a la seva personalitat és una noia molt somrient, quasi sempre està alegre i sempre està disposada a ajudar als seus companys i amics en tot allò que necessitin. És molt bona companya i molt bona persona. També és molt sociable, sempre està oberta a conèixer persones noves i fer nous amics.
La Míriam és una noia força responsable que es pren molt seriosament els seus estudis, també és molt afectuosa i estic molt segura que arribarà a ser una mestra meravellosa.
La meva companya Míriam va ser de les primeres persones amb qui vaig parlar en la meva arribada a la universitat. Ho recordo molt bé ella estava somrient i explicant una anècdota seva a altres de les meves companyes.
És una noia amb el cabell llarg i negre com el carbó, sovint recollit amb una cua. De baixa estatura, al igual que jo. Els seus ulls són petits, esquinçats i molt negres com el seu cabell. La seva pell és molt blanca com la neu i les seves galtes rosades.
La seva manera de vestir és la habitual entre els joves, té bon gust i sempre va força arreglada.
En quant a la seva personalitat és una noia molt somrient, quasi sempre està alegre i sempre està disposada a ajudar als seus companys i amics en tot allò que necessitin. És molt bona companya i molt bona persona. També és molt sociable, sempre està oberta a conèixer persones noves i fer nous amics.
La Míriam és una noia força responsable que es pren molt seriosament els seus estudis, també és molt afectuosa i estic molt segura que arribarà a ser una mestra meravellosa.
LLIBRE JOAN FERRÉS: VIDEO I EDUCACIÓN
A classe de gtic vam parlar sobre el llibre de Joan Ferrés, publicat a l'any 1992.
A lo larg del llibre parla de la 3º ola, de la por al cambi especialment.
També tracta temes anatòmics com el cervell, ens explica que l'emisferi dret està molt més desenvolupat que l'esquerre (l'hemisferi dret controla la nostra part creativa).
Afirma que hi ha una nova manera de conèixer, les coses que cambien ens fan cambiar la nostra manera de veure les coses. Un exemple que exposa és la dels americans quan van sortir a la venta els cotxes. (Aaspectes molt diferents des de fa uns anys.
Acostumem a mirar més pel punt de vista emocional que racional (l'escola el primer que educa és la racionalitt, l'ordre, l'escriptura...)
Joan Ferrés també parla ''d'un nou llenguatge''. Per treballar les emocions ens recomana el llenguatge audiovisual que és el que realment transmet emocions a través d'imatges, videos i sons; també utilitza un llenguatge informal (el llenguatge es formalitza cambiant el tó de veu, les paraules...)
El llenguatge gestual ens transmet emocions i el llenguatge audiovisual com per exemple el cinema opera de la imatge a l'emoció i de la emoció a la idea. Els llenguatges emotius no són iguals per a tothom.
Cal destacar una anécdota que surt al llibre: Anécdota de Ripley.
Un ceg demana limosna al carrer, el ceg tenia escrit ''sóc ceg'' i Ripley el va veure i el va posar al cartell ''és primavera i no la puc veure''. A partir d'aquell moment la gent li va donar més diners.
El que tenia escrit al cartell el ceg en un principi només reflexaba una idea, mentres que, el que li va escriure Ripley transmitia una emoció; va transformar la idea en una emoció.
BIBLIOGRAFIA:
Capítol 1: FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed. Paidós. Barcelona.
A lo larg del llibre parla de la 3º ola, de la por al cambi especialment.
També tracta temes anatòmics com el cervell, ens explica que l'emisferi dret està molt més desenvolupat que l'esquerre (l'hemisferi dret controla la nostra part creativa).
Afirma que hi ha una nova manera de conèixer, les coses que cambien ens fan cambiar la nostra manera de veure les coses. Un exemple que exposa és la dels americans quan van sortir a la venta els cotxes. (Aaspectes molt diferents des de fa uns anys.
Acostumem a mirar més pel punt de vista emocional que racional (l'escola el primer que educa és la racionalitt, l'ordre, l'escriptura...)
Joan Ferrés també parla ''d'un nou llenguatge''. Per treballar les emocions ens recomana el llenguatge audiovisual que és el que realment transmet emocions a través d'imatges, videos i sons; també utilitza un llenguatge informal (el llenguatge es formalitza cambiant el tó de veu, les paraules...)
El llenguatge gestual ens transmet emocions i el llenguatge audiovisual com per exemple el cinema opera de la imatge a l'emoció i de la emoció a la idea. Els llenguatges emotius no són iguals per a tothom.
Cal destacar una anécdota que surt al llibre: Anécdota de Ripley.
Un ceg demana limosna al carrer, el ceg tenia escrit ''sóc ceg'' i Ripley el va veure i el va posar al cartell ''és primavera i no la puc veure''. A partir d'aquell moment la gent li va donar més diners.
El que tenia escrit al cartell el ceg en un principi només reflexaba una idea, mentres que, el que li va escriure Ripley transmitia una emoció; va transformar la idea en una emoció.
BIBLIOGRAFIA:
Capítol 1: FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed. Paidós. Barcelona.
CANÇONS APRESSES DURANT EL CURS
Quinze són quinze:
Quinze són quinze, quinze quinze quinze
Quinze són quinze, quinze quinze són.
La pedreta:
La pedreta corre i passa, corre i passa de mà en mà.
S’ha perdut, ai quin cas! On és ara tu diràs…
S’ha perdut, ai quin cas! On és ara tu diràs!
Prou brogit (cànon):
Sh! Prou brogit és la ronda de nit,
Sh! Prou brogit és la ronda de nit..
Tothom comenci a fer silenci
Prou brogit és la ronda de nit.
Tres i tres:
Tres i tres i tres fan nou
Nou i tres fan dotze
Tres i tres i tres fan nou
Nou i tres fan dotze.
Dotze i tretze vint-i-cinc,
Ai ves qui ho diria…
Dotze I tretze vint-i-cinc,
Ai ves qui ho diria!
El cucut bromista (dins del bosc)
Dintre el bosc lluny del camí CUCUT,
Hi ha un ocell que riu de mi CUCUT,
Corro al bosc per tot arreu CUCUT
I nomès sento la veu CUCUT
Corro al bosc per tot arreu CUCUT
I només sento la veu CUCUT, CUCUT!!
Quan arribo on crec que està CUCUT,
Ell ja canta més enllà CUCUT,
Quin ocell més trapacer CUCUT
Em fa còrres i no el veuré CUCUT
Quin ocell més trapacer CUCUT
Em fa correr i no el veuré CUCUT, CUCUT!!
La castanyera:
Quan ve el temps de fregir castanyes
La castanyera, la castanyera
Ven castanyes a la muntanya
I a la plaça de la ciutat.
La camisa li va petita,
La faldilla li fa campana,
Les sabates li fan clon-clon
I al ballar sempre gira així.
DO RE MI, AL JARDÍ:
Do, re, mi al jardí
Mi, fa, sol hi ha un cargol
Fa, mi, re molt lleuger
Mi, fa, do tot rodó
Do, si, la se’n va anar,
Si, la, sol, ell tot sol
La, sol, fa a viatjar,
Mi, re, do cap al Japó.
PER QUE:
Per que tenim les dues mans, dues mans, dues mans
Per que tenim les dues mans, dues mans.
Les mans serveixen per picar, per picar, per picar,
Les mans serveixen per picar, per picar.
Per que tenim el nostre cap nostre cap nostre cap
Per que tenim el nostre cap, nostre cap
El cap serveix per dir que si, dir que no, dir que si,
El cap serveix per dir que si, dir que no.
… etc (ESQUITX 4)
DINS LA FOSCA:
Dins la fosca tot d’una
Sobre el tronc d’un vell pí
S’enfilava a la lluna,
Com el punt d’una i.
Oh lará liría
Oh lará liró..!
Pica-li bou.
Pica-li bou,
Que la banya li queia;
Pica.li bou
Que la banya li cou.
Ton pare no té nas.
Ton pare no té nas,
Ton pare no té nas,
Ta mare és xata,
I es teu germà petit,
I es teu germà petit,
El té de rata
Ton pare s’ha perdut, (x2)
Ta mare el busca,
I es teu germà petit (x2)
Seu a la fresca.
Ton pare fa es dinar (x2)
Ta mare escura
I es teu germà petit (x2)
Talla verdura.
Ton pare és capellà (x2)
Ta mare és monja
I es teu germà petit (x2)
Serà canonge.
Galaneta mà: (Moxaina per acaronar)
Galaneta mà
per a menjar pa,
per a beure vi,
Per aquí, per aquí, per aquí!
Un saquet d'arrós: (Recitats per triar)
Un saquet d'arrós
tris, tras, tros.
Titeta pon: (Moxaines per a fer pessigolles)
Titeta pon,
pon un cucou
per a dinar
per a sopar
per en (nom del nen/a)
no n'hi haurà!
Plou i neva:
Plou i neva a la bassa de l’Esteve,
Plou i fa sol a la bassa d’en Pujol.
Son soneta:
Son soneta, vine aquí
A la vora del coixí,
Quan la soneta vindrà,
La ….. s’adormirà.
Moros venen: (Jocs dançats de fileres)
Moros vénen,
moros van
per carrer de sant Joan.
Moros de guerra!
Moros a terra!
El carter (Moxaines de dits)
-Pom, pom.
-Qui hi ha?
-Sóc el carter.
-Truqui a l'altra porta que aquí no hi ha diners.
(x3)
-Pom, pom.
-Qui hi ha?
-Sóc el carter.
-Passi, passi que s'està molt bé.
[El carter és el dit polze, els tres següents diuen que no, el dit petit diu que si]
La gallina punicana: (Jocs per amagar mans i peus)
La gallina ponicana
pon un ou cada setmana,
pon-hi un, pon-hi dos...
pon-hi deu.
La gallina de la Seu
diu que amaguis aquest peu,
que no és teu ni meu,
que és de la mare de Déu.
Escarbat bum-bum (Jocs per picar esquenes)
Escarbat bum, bum,
Posa-hi oli, posa-hi oli,
escarbat bum, bum,
posa-hi oli en el llum.
Si en el llum no n'hi ha,
a l'escalfeta, a l'escalfeta,
si en el llum no n'hi ha,
a l'escalfeta n'hi haurà.
-Escarbat, escarbat,
endevina qui t'ha picat?.
Una pometa en tinc a l'hort:
Una pometa en tinc a l'hort
que en verdeja, que en verdeja,
una pometa en tinc a l'hort
que en verdeja com la flor.
Anirém a Barcelona:
Anirém a Barcela,
comparem un violí
per a fer ballar a les xiques
lo diumenge al dematí.
Roda, roda moliner:
Roda, roda moliner,
que ton pare és al celler,
que ha perdut la cballera
pel camí de Balaguer.
Quinze són quinze, quinze quinze quinze
Quinze són quinze, quinze quinze són.
La pedreta:
La pedreta corre i passa, corre i passa de mà en mà.
S’ha perdut, ai quin cas! On és ara tu diràs…
S’ha perdut, ai quin cas! On és ara tu diràs!
Prou brogit (cànon):
Sh! Prou brogit és la ronda de nit,
Sh! Prou brogit és la ronda de nit..
Tothom comenci a fer silenci
Prou brogit és la ronda de nit.
Tres i tres:
Tres i tres i tres fan nou
Nou i tres fan dotze
Tres i tres i tres fan nou
Nou i tres fan dotze.
Dotze i tretze vint-i-cinc,
Ai ves qui ho diria…
Dotze I tretze vint-i-cinc,
Ai ves qui ho diria!
El cucut bromista (dins del bosc)
Dintre el bosc lluny del camí CUCUT,
Hi ha un ocell que riu de mi CUCUT,
Corro al bosc per tot arreu CUCUT
I nomès sento la veu CUCUT
Corro al bosc per tot arreu CUCUT
I només sento la veu CUCUT, CUCUT!!
Quan arribo on crec que està CUCUT,
Ell ja canta més enllà CUCUT,
Quin ocell més trapacer CUCUT
Em fa còrres i no el veuré CUCUT
Quin ocell més trapacer CUCUT
Em fa correr i no el veuré CUCUT, CUCUT!!
La castanyera:
Quan ve el temps de fregir castanyes
La castanyera, la castanyera
Ven castanyes a la muntanya
I a la plaça de la ciutat.
La camisa li va petita,
La faldilla li fa campana,
Les sabates li fan clon-clon
I al ballar sempre gira així.
DO RE MI, AL JARDÍ:
Do, re, mi al jardí
Mi, fa, sol hi ha un cargol
Fa, mi, re molt lleuger
Mi, fa, do tot rodó
Do, si, la se’n va anar,
Si, la, sol, ell tot sol
La, sol, fa a viatjar,
Mi, re, do cap al Japó.
PER QUE:
Per que tenim les dues mans, dues mans, dues mans
Per que tenim les dues mans, dues mans.
Les mans serveixen per picar, per picar, per picar,
Les mans serveixen per picar, per picar.
Per que tenim el nostre cap nostre cap nostre cap
Per que tenim el nostre cap, nostre cap
El cap serveix per dir que si, dir que no, dir que si,
El cap serveix per dir que si, dir que no.
… etc (ESQUITX 4)
DINS LA FOSCA:
Dins la fosca tot d’una
Sobre el tronc d’un vell pí
S’enfilava a la lluna,
Com el punt d’una i.
Oh lará liría
Oh lará liró..!
Pica-li bou.
Pica-li bou,
Que la banya li queia;
Pica.li bou
Que la banya li cou.
Ton pare no té nas.
Ton pare no té nas,
Ton pare no té nas,
Ta mare és xata,
I es teu germà petit,
I es teu germà petit,
El té de rata
Ton pare s’ha perdut, (x2)
Ta mare el busca,
I es teu germà petit (x2)
Seu a la fresca.
Ton pare fa es dinar (x2)
Ta mare escura
I es teu germà petit (x2)
Talla verdura.
Ton pare és capellà (x2)
Ta mare és monja
I es teu germà petit (x2)
Serà canonge.
Galaneta mà: (Moxaina per acaronar)
Galaneta mà
per a menjar pa,
per a beure vi,
Per aquí, per aquí, per aquí!
Un saquet d'arrós: (Recitats per triar)
Un saquet d'arrós
tris, tras, tros.
Titeta pon: (Moxaines per a fer pessigolles)
Titeta pon,
pon un cucou
per a dinar
per a sopar
per en (nom del nen/a)
no n'hi haurà!
Plou i neva:
Plou i neva a la bassa de l’Esteve,
Plou i fa sol a la bassa d’en Pujol.
Son soneta:
Son soneta, vine aquí
A la vora del coixí,
Quan la soneta vindrà,
La ….. s’adormirà.
Moros venen: (Jocs dançats de fileres)
Moros vénen,
moros van
per carrer de sant Joan.
Moros de guerra!
Moros a terra!
El carter (Moxaines de dits)
-Pom, pom.
-Qui hi ha?
-Sóc el carter.
-Truqui a l'altra porta que aquí no hi ha diners.
(x3)
-Pom, pom.
-Qui hi ha?
-Sóc el carter.
-Passi, passi que s'està molt bé.
[El carter és el dit polze, els tres següents diuen que no, el dit petit diu que si]
La gallina punicana: (Jocs per amagar mans i peus)
La gallina ponicana
pon un ou cada setmana,
pon-hi un, pon-hi dos...
pon-hi deu.
La gallina de la Seu
diu que amaguis aquest peu,
que no és teu ni meu,
que és de la mare de Déu.
Escarbat bum-bum (Jocs per picar esquenes)
Escarbat bum, bum,
Posa-hi oli, posa-hi oli,
escarbat bum, bum,
posa-hi oli en el llum.
Si en el llum no n'hi ha,
a l'escalfeta, a l'escalfeta,
si en el llum no n'hi ha,
a l'escalfeta n'hi haurà.
-Escarbat, escarbat,
endevina qui t'ha picat?.
Una pometa en tinc a l'hort:
Una pometa en tinc a l'hort
que en verdeja, que en verdeja,
una pometa en tinc a l'hort
que en verdeja com la flor.
Anirém a Barcelona:
Anirém a Barcela,
comparem un violí
per a fer ballar a les xiques
lo diumenge al dematí.
Roda, roda moliner:
Roda, roda moliner,
que ton pare és al celler,
que ha perdut la cballera
pel camí de Balaguer.
PRESENTACIONS
Com a eines de presentacions hem vist a classe dos:
-EL POWERPOINT
-EL PREZI
POWERPOINT:
El Powerpoint va ser la primera eina per realitzar presentacions audiovisuals que va sorgir al 1987
Les presentacions Powerpoint sobint es fan servir per traspassar coneixements del professor a l'alumne, encara que, es poden fer males actuacions amb el powerpoint.
Mitjançant aquesta eina els alumnes adquireixen una sèrie de competències; com per exemple:
-Adquirir capacitats com la cerca i saber representar aquesta informació d'una forma més viusal.
-Aprendre a utilitzar eines d'informàtica col·laboratives i moure's per les eines de llenguatge audiovisual.
Les presentacións de Powerpoint estan formades per diferents elements com poden ser:
-Diapositives.
-Objectes.
-Accions.
-Transmisions.
-Animacions.
PREZI:
Un prezi és un lienzo en el que podem posar diferents imatges, formes...
La principal diferencia amb el Powerpoint és la utilització d'aquest únic lienzo, en comptes d'utilitzar diapositives.
-Les fotografíes insertades al Prezi han de ser grosses per poder-les ampliar.
-Es pot treballar col·laborativament.
Webs consultades:
-http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/les-presentacions-leducacio.html
-http://es.wikipedia.org/wiki/Prezi
-http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/doc1302a.pdf
-EL POWERPOINT
-EL PREZI
POWERPOINT:
El Powerpoint va ser la primera eina per realitzar presentacions audiovisuals que va sorgir al 1987
Les presentacions Powerpoint sobint es fan servir per traspassar coneixements del professor a l'alumne, encara que, es poden fer males actuacions amb el powerpoint.
Mitjançant aquesta eina els alumnes adquireixen una sèrie de competències; com per exemple:
-Adquirir capacitats com la cerca i saber representar aquesta informació d'una forma més viusal.
-Aprendre a utilitzar eines d'informàtica col·laboratives i moure's per les eines de llenguatge audiovisual.
Les presentacións de Powerpoint estan formades per diferents elements com poden ser:
-Diapositives.
-Objectes.
-Accions.
-Transmisions.
-Animacions.
PREZI:
Un prezi és un lienzo en el que podem posar diferents imatges, formes...
La principal diferencia amb el Powerpoint és la utilització d'aquest únic lienzo, en comptes d'utilitzar diapositives.
-Les fotografíes insertades al Prezi han de ser grosses per poder-les ampliar.
-Es pot treballar col·laborativament.
Webs consultades:
-http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/10/les-presentacions-leducacio.html
-http://es.wikipedia.org/wiki/Prezi
-http://pers.blanquerna.url.edu/jordisimon/doc1302a.pdf
GOOGLE READER (CANAL RSS)
El google reader és un lector RSS (subscripcions) que permet organitzar i accedir a totes les notícies de les pàgines subscrites. Pots subscriure't a diferents blocs i buscar alló que t'interessa mitjançant la utilització de paraules clau.
A l'entrada podem trobar:
-A l'esquerra, visualitzar les subscripcions de l'usuari.
-A la dreta, llista de notícies noves, que pot ser vista de diverses formes.
USOS EDUCATIUS DELS BLOCS
Per ampliar els nostres coneixements, el nostre professor ens va fer llegir el llibre ''Usos educatius dels blocs''
El llibre es dividia en diferents apartats, que seguidament us mostraré:
-Web 1.0 i 2.0
Les primeres web (la Web 1.0) eren molt simples i estàtiques, ja que només permetien una relació en direcció servidor - client. Tenien un llenguatge molt formal i no permetien una interacció entre els usuaris o entre els usuaris i els proveïdors de la informació.
Les web 2.0 són molt interactives i permeten la particiació de l'usuari, no només pot visionar la informació, sinó que també pot donar la seva opinió, afegir els seus coneixements (a través de la participació en fòrums, introduint els seus coneixements, etc) de manera que l'intercanvi d'informació es converteix en una cosa més activa. Uns exemples són les wikis i els blocs.
-La blocosfera:
La blocosfera és un conjunt de comunitats de diverses persones que conversen, que comparteixen unes pautes i patrons de comportament que possibiliten la comunicació de manera global. Els serveixen per pensar, reflexionar, escriure, compartir i participar.
-La blocosfera educativa:
És una eina que incrementa les possibilitats de comunicació alhora que afavoreix l'activitat dels alumnes, imprescindible per a la construcció dels seus coneixements. També fomenta la interacció, tant entre alumnes com entre alumnes i el professor. I els blocs mostren el que es fa a l'aula.
-El bloc:
És un lloc web composta per entrades organitzades per cronologia inversa o etiquetes. Són llocs personals autogestionats que permeten que els lectors comentin els article, i que es creïn enllaços per temes entre blocs. D'aquesta manera es creen comunitats on es conserva i es comparteixen coneixements. Aquestes comunitats i els seus intercanvis constitueixen la blocosfera.
Un blog ha de tenir:
-BLOCROLL O LLISTA DE BLOCS: Llista d'enllaços que l'autor d'un bloc recomana i que destaca per la relació que té amb la temàtica del bloc o per altres elements que vulgui remarcar.
-COMENTARIS: Són el mitjà d'intercanvi entre l'autor i el lector i el que l'ajudarà a crear coneixement, rebre feedback...
-ENLLAÇ PERMANENT (PERMALINK): Encara que el bloc està basat en un seguit d'articles, cada article o entrada té una pàgina web independent amb una direcció específica per poder-la enllaçar i recuperar-la fàcilment.
-ETIQUETES: Element que facilita l'organització i identificació dels continguts.
-RETROENLLAÇOS (TRACKBACKS): Quan en un bloc es fa referència a un artícle o entrada publicat en un altre bloc, es crea una relació entre aquests blocs de tal manera que es pot viualitzar quins blocs enllacen directament amb un article concret.
-SUBSCRIPCIÓ (RSS): Enviïn actualitzacions automàticament.
-Els blocs educatius:
La seva introducció a l'aula suposa noves possiblitats de comunicació alhora que afavoreix l'activitat de l'alumne, immprescindible per a la construcció dels seus coneixements. A més, el protagonisme que assoleix l'alumne està acompanyat d'una responsabilitat, ja que ha de ser public al bloc, l'artícle de l'alumne ja té un destinatari, que no són només els companys i el professor, sinó qualsevol que el visiti. Això fa que l'alumne respecti les normes lingüístiques, socials i ètiques.
-Tipus de blocs educatius:
-MES ENLLÀ DE L'AULA:
-> Blocs de centre: revistes digitals, bloc de la biblioteca, activitats del centre...
-> Blocs destinats a cursos en formació TIC: com a recurs per semminaris.
-> Blocs de professors: reflexions sobre l'educació.
-BLOCS DE L'AULA:
-> Blocs de l'aula del mestre: proporcionar als alumnes informació.
-> Blocs de professor- alumnes: quaderns digitals, revista de clase...
-> Bloc d'aula de l'alumne: fer tasques proposades pel professor, desenvolupar temes de lliure elecció...
-Tipus d'activitats amb els blocs:
Les activitats dependran del tipus de blocs i de la seva funció.
-Col·laboracions dels alumnes en una revista d'aula o de centre: les col·laboracions s'ajusten a unes seccions establertes prèviament per un consell de redacció.
-Selecció de treballs per a carpetes d'aprenentatge digitals: mostrar exemplars del treballs dels alumnes a fi de publicar algunes m ostres dels seus aprenentatges.
-Respostes que les alumnes deixen en el bloc del professor com a comentaris: Qüestions ue el professor planteja perquè els alumnes responguin.
-Entrades dels alumnes en blocs col·lectius administrats pel professor o pels alumnes: poden ser molt variades; resenyes de llibres, informes sobre el desenvolupament d'un treball..
-Entrades en blocs individuals: diaris d'aprenentatge, pot ser un bloc temàtic (elaborar continguts d'un tema lliure...)
BIBLIOGRAFIA:
Libro consultado: Usos educatius dels blocs: recursos, orientacions i experiències per a docents.
Balagué Puxan. Francesc i Zayas Hernando Felipe
El llibre es dividia en diferents apartats, que seguidament us mostraré:
-Web 1.0 i 2.0
Les primeres web (la Web 1.0) eren molt simples i estàtiques, ja que només permetien una relació en direcció servidor - client. Tenien un llenguatge molt formal i no permetien una interacció entre els usuaris o entre els usuaris i els proveïdors de la informació.
Les web 2.0 són molt interactives i permeten la particiació de l'usuari, no només pot visionar la informació, sinó que també pot donar la seva opinió, afegir els seus coneixements (a través de la participació en fòrums, introduint els seus coneixements, etc) de manera que l'intercanvi d'informació es converteix en una cosa més activa. Uns exemples són les wikis i els blocs.
-La blocosfera:
La blocosfera és un conjunt de comunitats de diverses persones que conversen, que comparteixen unes pautes i patrons de comportament que possibiliten la comunicació de manera global. Els serveixen per pensar, reflexionar, escriure, compartir i participar.
-La blocosfera educativa:
És una eina que incrementa les possibilitats de comunicació alhora que afavoreix l'activitat dels alumnes, imprescindible per a la construcció dels seus coneixements. També fomenta la interacció, tant entre alumnes com entre alumnes i el professor. I els blocs mostren el que es fa a l'aula.
-El bloc:
És un lloc web composta per entrades organitzades per cronologia inversa o etiquetes. Són llocs personals autogestionats que permeten que els lectors comentin els article, i que es creïn enllaços per temes entre blocs. D'aquesta manera es creen comunitats on es conserva i es comparteixen coneixements. Aquestes comunitats i els seus intercanvis constitueixen la blocosfera.
Un blog ha de tenir:
-BLOCROLL O LLISTA DE BLOCS: Llista d'enllaços que l'autor d'un bloc recomana i que destaca per la relació que té amb la temàtica del bloc o per altres elements que vulgui remarcar.
-COMENTARIS: Són el mitjà d'intercanvi entre l'autor i el lector i el que l'ajudarà a crear coneixement, rebre feedback...
-ENLLAÇ PERMANENT (PERMALINK): Encara que el bloc està basat en un seguit d'articles, cada article o entrada té una pàgina web independent amb una direcció específica per poder-la enllaçar i recuperar-la fàcilment.
-ETIQUETES: Element que facilita l'organització i identificació dels continguts.
-RETROENLLAÇOS (TRACKBACKS): Quan en un bloc es fa referència a un artícle o entrada publicat en un altre bloc, es crea una relació entre aquests blocs de tal manera que es pot viualitzar quins blocs enllacen directament amb un article concret.
-SUBSCRIPCIÓ (RSS): Enviïn actualitzacions automàticament.
-Els blocs educatius:
La seva introducció a l'aula suposa noves possiblitats de comunicació alhora que afavoreix l'activitat de l'alumne, immprescindible per a la construcció dels seus coneixements. A més, el protagonisme que assoleix l'alumne està acompanyat d'una responsabilitat, ja que ha de ser public al bloc, l'artícle de l'alumne ja té un destinatari, que no són només els companys i el professor, sinó qualsevol que el visiti. Això fa que l'alumne respecti les normes lingüístiques, socials i ètiques.
-Tipus de blocs educatius:
-MES ENLLÀ DE L'AULA:
-> Blocs de centre: revistes digitals, bloc de la biblioteca, activitats del centre...
-> Blocs destinats a cursos en formació TIC: com a recurs per semminaris.
-> Blocs de professors: reflexions sobre l'educació.
-BLOCS DE L'AULA:
-> Blocs de l'aula del mestre: proporcionar als alumnes informació.
-> Blocs de professor- alumnes: quaderns digitals, revista de clase...
-> Bloc d'aula de l'alumne: fer tasques proposades pel professor, desenvolupar temes de lliure elecció...
-Tipus d'activitats amb els blocs:
Les activitats dependran del tipus de blocs i de la seva funció.
-Col·laboracions dels alumnes en una revista d'aula o de centre: les col·laboracions s'ajusten a unes seccions establertes prèviament per un consell de redacció.
-Selecció de treballs per a carpetes d'aprenentatge digitals: mostrar exemplars del treballs dels alumnes a fi de publicar algunes m ostres dels seus aprenentatges.
-Respostes que les alumnes deixen en el bloc del professor com a comentaris: Qüestions ue el professor planteja perquè els alumnes responguin.
-Entrades dels alumnes en blocs col·lectius administrats pel professor o pels alumnes: poden ser molt variades; resenyes de llibres, informes sobre el desenvolupament d'un treball..
-Entrades en blocs individuals: diaris d'aprenentatge, pot ser un bloc temàtic (elaborar continguts d'un tema lliure...)
BIBLIOGRAFIA:
Libro consultado: Usos educatius dels blocs: recursos, orientacions i experiències per a docents.
Balagué Puxan. Francesc i Zayas Hernando Felipe
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)