A classe de gtic vam parlar sobre el llibre de Joan Ferrés, publicat a l'any 1992.
A lo larg del llibre parla de la 3º ola, de la por al cambi especialment.
També tracta temes anatòmics com el cervell, ens explica que l'emisferi dret està molt més desenvolupat que l'esquerre (l'hemisferi dret controla la nostra part creativa).
Afirma que hi ha una nova manera de conèixer, les coses que cambien ens fan cambiar la nostra manera de veure les coses. Un exemple que exposa és la dels americans quan van sortir a la venta els cotxes. (Aaspectes molt diferents des de fa uns anys.
Acostumem a mirar més pel punt de vista emocional que racional (l'escola el primer que educa és la racionalitt, l'ordre, l'escriptura...)
Joan Ferrés també parla ''d'un nou llenguatge''. Per treballar les emocions ens recomana el llenguatge audiovisual que és el que realment transmet emocions a través d'imatges, videos i sons; també utilitza un llenguatge informal (el llenguatge es formalitza cambiant el tó de veu, les paraules...)
El llenguatge gestual ens transmet emocions i el llenguatge audiovisual com per exemple el cinema opera de la imatge a l'emoció i de la emoció a la idea. Els llenguatges emotius no són iguals per a tothom.
Cal destacar una anécdota que surt al llibre: Anécdota de Ripley.
Un ceg demana limosna al carrer, el ceg tenia escrit ''sóc ceg'' i Ripley el va veure i el va posar al cartell ''és primavera i no la puc veure''. A partir d'aquell moment la gent li va donar més diners.
El que tenia escrit al cartell el ceg en un principi només reflexaba una idea, mentres que, el que li va escriure Ripley transmitia una emoció; va transformar la idea en una emoció.
BIBLIOGRAFIA:
Capítol 1: FERRÉS, J. (1992). Vídeo y educación. Ed. Paidós. Barcelona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario